Característiques de l'apicultura
A grans trets, l'apicultura és el conjunt d'activitats enfocades a la cura de l'abella amb l'objectiu d'obtenir una o diverses collites de mel al llarg de la temporada apícola.
A el mateix temps, això genera altres productes o beneficis, com la producció de noves colònies, abelles reines, cera, gelea reial, pol·len, pa d’abelles, pròpolis, apitoxina i la pol·linització de cultius. Així doncs, són molts els productes que genera una mateixa activitat.
Un altre fet que pot caracteritzar l’apicultura és si aquesta es desenvolupa en un mateix lloc al llarg de l’any, aprofitant les flors que cada estació aporta a l’abella en un mateix territori, o si les arnes es desplacen per tot arreu per perseguir les floracions d’interès i aconseguir, així, diverses collites durant tot l’any. Actualment, aquest tipus d’apicultura és el més comú a casa nostra.
Il·lustracions d'apicultura a l'Edat Mitjana
Història de l'apicultura
L'apicultura és una activitat molt antiga, com la caça o la recol·lecció de fruits silvestres.
En la prehistòria, ja es coneixien les propietats d’aquest dolç producte i es recol·lectaven eixams d’abelles silvestres per obtenir mel. El primer registre de l’apicultura que documenta la relació de la humanitat amb les abelles és una pintura rupestre trobada a la cova de l’Aranya de Bicorp (València) i datada amb 9.000 anys d’antiguitat.
En aquell temps, era una activitat enfocada només a extreure i no a tenir cura; simplement, era una activitat recol·lectora. Avui en dia, és tot el contrari: es té cura dels animals perquè estiguin en les millors condicions i, llavors, es pugui treure una collita.
Aquesta és la imatge més antiga catalogada que fa referència a la feina d'apicultura. Va ser trobada en el Temple de el sol, construït pel faraó egipci Nyuserra-Iny que va regnar fa 4500 anys.
Tipus d'abelles
Existeix, en l'imaginari col·lectiu, l'idea errònia que l'abella és aquell insecte groc i negre que pica i produeix mel.
Tot i que, en part, això és cert, dintre del gènere taxonòmic que engloba les abelles, existeixen més de 20.000 tipus d’espècies diferents (algunes de les quals encara no estan ni descrites).
Les abelles mel·líferes són una part molt petita dintre d’aquesta gran diversitat. N’hi ha que viuen soles i que fan els nius als murs de terra o en petits forats, com el gènere Osmia.
També n’hi ha que no piquen i produeixen mel en menor quantitat, com les Melipona o les Trigona, que només habiten en zones tropicals. N’hi ha que viuen en colònies i que tenen un fibló per defensar-se, com el gènere Bombus o l’abella mel·lífera que tots coneixem i que, a còpia de conviure amb elles, la humanitat ha arribat a domesticar.
Flor de bruc d'hivern, Erica multiflora
Tipus de flors
Les abelles recullen el nèctar i el pol·len de les flors per tal d'obtenir aliment.
D’entre totes les flors, aquelles que tenen un interès per a l’abella són les que els apicultors anomenem “floracions mel·líferes”. Cal tenir en compte que no totes les floracions produeixen nèctar, que és allò que l’abella transforma en mel, i, altres vegades, la quantitat o l’accés no són el que l’abella mel·lífera pot aprofitar.
En el nostre país, la flora d’interès apícola més extensa inclou el romaní, el timó, l’acàcia, el castanyer, l’espígol, les pomeres, l’ametller i flors diverses dels prats de muntanya del Pirineu.
L’origen floral de les nostres mels és el que les caracteritza com a monoflorals, en el cas que, en una mel, hi predomini una floració concreta; o mil flors, en el cas que una mel s’hagi obtingut de molts tipus de flors diferents.
Materials per l'apicultura
Són tots aquells materials que ens permeten als apicultors tenir cura dels animals i poder obtenir una collita de mel de qualitat.
Necessitem caixons de fusta per ficar les abelles dintre i que estiguin protegides del temps, a més de roba especial per poder treballar amb comoditat i sense que ens piquin. També calen fumadors per calmar l’abella, ja que el fum fa que s’atipin de mel i, llavors, no es preocupen de picar sinó de menjar per si han de marxar ràpid.
Per tal d’obtenir la mel, també necessitem unes màquines anomenades “extractors”, els quals ens permeten extreure la mel sense malmetre les bresques que han construït les abelles i retornar-les tal com les van construir.
Preguntes freqüents
Al principi, és normal tenir molts dubtes quan es vol aprofundir una mica en el tema, ja que l'apicultura és una forma de vida que, d'entrada, sembla molt allunyada de tot el que havíem entès fins ara com a produccions.
En aquest cas, el millor és informar-se bé i, sempre que es pugui, apropar-se a algun conegut que ja practiqui l’apicultura per tal de rebre una mica d’acompanyament.
A la nostra botiga, disposem de tot el necessari per iniciar-se en l’activitat: llibres, personal tècnic capaç de guiar-te, materials apícoles i eixams…
Com iniciar-se en l'apicultura
A l'hora d'iniciar-nos en el món de l'apicultura, és important disposar d'un espai físic on emplaçar els nostres ruscs.
Hem de tenir en compte que, com més floracions tingui el lloc, millor es desenvoluparan les abelles. Així mateix, és important que aquest sigui assolellat i estigui protegit del vent i el fred.
El següent pas és obtenir tot el necessari per iniciar-se: caixes, equip de treball i eixams. Tot això ho podeu trobar en la nostra botiga o bé mantenint contacte amb algú que ja practiqui l’activitat, per tal de comprar les abelles i saber el tipus d’equip que es necessita.
I ja l’últim que ens falta és passar a l’acció. És molt recomanable començar en una època de l’any on l’abella tingui per davant una bona entrada de nèctar i flors abundants, com és la primavera, ja que d’aquesta manera tot serà més fàcil; les colònies es desenvoluparan bé i s’entrarà en èpoques d’escassetat amb una bona reserva de mel.
