Abejas

Característiques de l’apicultura

A grans trets, l’apicultura és el conjunt d’activitats enfocades a la cura de l’abella amb l’objectiu d’obtenir una o diverses collites de mel al llarg de la temporada apícola.

Al mateix temps, això genera altres productes o beneficis, com la producció de noves colònies, abelles reines, cera, gelea reial, pol·len, pa d’abelles, pròpolis, apitoxina i la pol·linització de cultius. Així doncs, una mateixa activitat genera molts productes.

Un altre fet que pot caracteritzar l’apicultura és si es desenvolupa en un mateix lloc al llarg de l’any, aprofitant les flors que cada estació aporta a l’abella en un mateix territori, o si les arnes es desplacen per tot arreu per perseguir les floracions d’interès i aconseguir així diverses collites durant tot l’any. Actualment, aquest tipus d’apicultura és el més comú a casa nostra.

Història de l’apicultura

L’apicultura és una activitat molt antiga, com ara la caça o la recol·lecció de fruits silvestres.

En la prehistòria, ja es coneixien les propietats d’aquest dolç producte i es recol·lectaven eixams d’abelles silvestres per a obtenir-ne mel. El primer registre de l’apicultura que documenta la relació de la humanitat amb les abelles és una pintura rupestre trobada a la cova de l’Aranya de Bicorp (València) i datada amb 9.000 anys d’antiguitat. En aquell temps, era una activitat enfocada només a extreure i no a tenir cura; simplement, era una activitat recol·lectora. Avui dia és tot el contrari: es té cura dels animals perquè estiguin en les millors condicions i, llavors, se’n pugui extreure una collita.

Aquesta és la imatge més antiga catalogada que fa referència a la feina d’apicultura. Va ser trobada al Temple del Sol, construït pel faraó egipci Nyuserra-Iny que va regnar fa 4.500 anys.