Mel Rossend Margalef

1. A mesura que el transport va permetre la mobilitat, la família Margalef es feren apicultors transhumants.

   En Rossend és fill del Perelló, on els seus avis i besavis ja treballaven les abelles i la terra. Durant segles la mel havia estat un element més de la subsistència i autonomia de la gent del camp. Amb quatre gallines, algun conill, si podien algun porc, cabres o corders, un hortet i alguna arna, els rebostos quedaven ben proveïts. La mel formava part d’una economia precària en un temps i una terra on ningú et regalava res. La peculiaritat de la zona, per sort, podia oferir més d’una collita, aprofitant la proximitat amb els tarongers d’Amposta, Alcanar i el nord de Castelló, la qual cosa afavoria molt l’activitat apícola per als apicultors del Perelló, i la comarca, de mica en mica, s’anà convertint en un territori apícola per naturalesa. A mesura que els mitjans de transport varen permetre la mobilitat, la família Margalef es feren apicultors transhumants. Els avantpassats d’en Rossend no tenien gaires possibilitats de triar què volien ser de grans. La vida oferia poques coses i ser apicultor era una bona sortida. En canvi, en Rossend sí que va escollir ser apicultor voluntàriament, i no pas perquè fos fàcil ni senzill. En Rossend ha passat èpoques en què li hauria estat molt més rendible dedicar-se a fer de paleta que entossudir-se a ser apicultor. La mel, com totes les coses que depenen 100% de la natura, té collites imprevisibles, sequeres i gelades, amb la pèrdua de collites que això comporta, però la determinació, el fet de tenir el privilegi de treballar en plena natura, i l’afany de superació hi han pogut més.

   Així va ser com, ja fa uns anys, es va marcar l’objectiu de produir i seleccionar mels, pol·len, bresca, etc., de qualitat, i amb aquest procés ha aconseguit exportar a Europa i Japó, la qual cosa l’enorgulleix, atès que és una empresa petita de caràcter familiar. Segur que en Rossend us explicarà molt bé les característiques dels seus productes si aneu a la seva botiga.

   Tenen més de tres mil arnes fent transhumància per les nostres comarques, aprofitant totes les florides, que donen mel de molts sabors i colors. A més, a en Rossend li agrada tenir mels estranyes, com poden ser les d’arboç, una mel amarga molt diferent de les altres, de pomera, de taronger, de romer, de castanyer… però també la de bosc que li porten uns petits apicultors de Galícia, la de llimoner de Múrcia, la d’eucaliptus… En fi, en Rossend m’ha semblat un enamorat de la mel i de tot allò que hi té relació.

   La seva botiga està plena de pots de mides i formes diferents amb totes aquestes mels que us explico. A més, també ven material apícola i fa eixams. El dia que vaig estar al Perelló feia una calor infernal i em va venir de gust acostar-me a mar. No coneixia les seves platges i em varen sorprendre. Que boniques i agradables les vaig trobar! Roques i pins arran d’aigua… Us faig el comentari per fer-vos agafar unes ganes incontenibles de tenir una bona excusa per anar a veure la botiga d’en Rossend Margalef. Segur, segur que tot plegat us encantarà! Mar i mel!

   Publicada a la revista Artesans.