Tipus d’abelles
En l’imaginari col·lectiu hi ha la idea errònia que l’abella és aquell insecte groc i negre que pica i produeix mel.
Tot i que, en part, això és cert, dins del gènere taxonòmic que engloba les abelles hi ha més de 20.000 tipus d’espècies diferents (algunes de les quals encara no estan ni descrites).
Les abelles mel·líferes són una part molt petita dins aquesta gran diversitat. N’hi ha que viuen soles i que fan els nius als murs de terra o en petits forats, com el gènere òsmia.
També n’hi ha que no piquen i produeixen mel en menor quantitat, com les melipona o les trigona, que només habiten en zones tropicals. N’hi ha que viuen en colònies i que tenen un fibló per a defensar-se, com el gènere Bombus o l’abella mel·lífera que tots coneixem i que, a còpia de conviure-hi, la humanitat ha arribat a domesticar.
Tipus de flors
Les abelles recullen el nèctar i el pol·len de les flors per tal d’obtenir aliment.
D’entre totes les flors, aquelles que tenen un interès per a l’abella són les que els apicultors anomenem “floracions mel·líferes”. Cal tenir en compte que no totes les floracions produeixen nèctar, que és allò que l’abella transforma en mel i, altres vegades, la quantitat o l’accés no són el que l’abella mel·lífera pot aprofitar.
Al nostre país, la flora d’interès apícola més extensa inclou el romer, el timó o farigola, l’acàcia, el castanyer, l’espígol, les pomeres, l’ametller i flors diverses dels prats de muntanya del Pirineu.
L’origen floral de les nostres mels és el que les caracteritza com a monoflorals, en el cas que hi predomini una floració concreta, o mil flors, en el cas que s’hagi obtingut de molts tipus de flors diferents.
